Search results for "Segle XX"
showing 10 items of 16 documents
La ciutat il·luminada. València en els textos de Max Aub.
2018
La ciutat de València apareix una vegada rere l’altra en l’obra de Max Aub. De vegades, en dates properes a la infantesa de l’autor, els finals de la dècada dels anys deu. Unes altres —la majoria—, en els anys de la Guerra Civil, en les novel·les del cicle El laberinto mágico, especialment en Campo abierto i Campo de los almendros. En aquest article analitzarem la textura d’aquesta representació, com és la València representada, quins són els trets que Aub en destaca, en quins barris es mouen els seus personatges; és a dir, de quina manera Max Aub, des de l’exili, basteix el plànol de la ciutat recordada amb sorprenent precisió, vinculant‑lo a olors, sons, sensacions i noms propis, de lloc …
El valencianisme a Castelló en el segon decenni del segle XX
1989
This paper presents an overall view of the reaffirmation of Catalan and of the orthographic and onomastic problems based on the cultural magazines which appeared in Castelló berween 1910 and 1919. The role of «La Veu de Castelló» an of Gaetà Huguet Breva's work is particularly noteworthy.
La Asociación Europea contra la Poliomielitis y los programas europeos de vacunación
2012
La búsqueda de una respuesta europea al problema planteado por los brotes epidémicos de poliomielitis en las décadas centrales del siglo XX, desembocó en la creación de un organismo nuevo, la Asociación Europea contra la Poliomielitis en 1951. Los mecanismos de funcionamiento interno y las conexiones internacionales de dicha Asociación fueron subsidiarios de un determinado contexto socio-político que propiciaba este tipo de consorcios. Como muestra este trabajo, su labor en los dieciocho años de existencia fue decisiva para la articulación y el éxito alcanzado por las políticas sanitarias nacionales de inmunización masiva frente a la enfermedad.
La transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja: La rellevància dels usos entre progenitors
2020
Fa 50 anys, a Conflicte lingüístic valencià, Rafael L. Ninyoles situava el trencament de la transmissió familiar del català com a resultat i manifestació externa de conflictes socials i de classes, especialment visibles enmig del procés de modernització econòmica i mobilitat social accelerada del País Valencià dels anys 60 del segle XX. En aquest article partim de dos estudis de cas quantitatius sobre la transmissió intergeneracional de les llengües a Castelló de la Plana i les comarques centrals de la Franja per a actualitzar el seu diagnòstic i matisar la visió d'aquest fenomen com a resultat de decisions dels progenitors imposades verticalment a la descendència. Hi proposem que els usos …
Ciència i racionalitat
2004
Des que es constitueix la ciència moderna, la filosofia, en la seua branca epistemològica, s'ha preocupat de fonamentar aquest coneixement i explicar-ne la naturalesa, però és al segle XX quan la Teoria de la Ciència, amb l'ajut de la lògica, enceta l'anàlisi de l'estructura formal de les teories científiques. Aquesta anàlisi conté dues línies fonamentals: l'una sintàctica: l'estructura de les teories, els tipus d'enunciats que intervenen, el raonament, els principis del mètode ... ; l'altra semàntica: el significat dels termes que intervenen en les teories, llur base empírica i llur traducció teòrica.
L'estudi històric de les societats naturalistes en contexts locals: el cas valencià dins el cas espanyol
2004
Al llarg de les primeres dècades del segle XX, les activitats naturalistes al País Valencià assoliren un nivell reeixit pel que fa a llur qualitat i intensitat. Aquest fet anà acompanyat d'un desenvolupament considerable de l'associacionisme naturalista. L'article fa un resum d'aquest procés i l'insereix dins el context general d'Espanya. A més, suggereix algunes possibilitats per tal de portar llum, per mitjà d'aquest tipus d'estudis, a uns altres problemes relacionats amb la dimensió social del coneixement naturalista, com ara les relacions entre professionals i aficionats, la creació de coneixement general en un context local i la inserció del procés associatiu en les particularitats soc…
La construcció del significat en l'obra d'Olivier Messiaen: «Saint François d'Assise», música de l'invisible
2014
El color, el so, el ritme, els ocells i la fe catòlica, són nocions d’una importància manifesta en el pensament musical del compositor francès Olivier Messiaen. Aquesta memòria se centra en l’estudi de la significació de la seva obra. El Saint François d’Assise representa la culminació de l’art musical de Messiaen. Malgrat la forma fragmentària de l’obra, la substància fonamental d’aquesta òpera no es troba en la narració de les diverses escenes de la vida del sant, sinó en l’articulació precisa dels significats que palesen el seu ascens espiritual devers la gràcia i la santedat. A través de l’anàlisi del discurs que trobem en l’aparell textual de l’obra, constituït pel llibret, i de l’anàl…
La poesia nord-catalana entre 1883 i mitjan segle XX. El tractament del paisatge i de la natura
2022
La poesia nord-catalana constitueix un corpus malauradament encara desconegut avui dia per la crítica literària. Aquesta tesi doctoral pretén establir un panorama de la poesia principalment publicada en llibres, amb els nuclis culturals que han permès l’existència d’aquest gènere literari, des de 1883 fins a mitjan segle XX a la Catalunya del Nord. Al mateix temps, té com a objectiu analitzar el tractament del paisatge i de la natura com a tret definitori essencial d’aquesta poesia, ço és, de l’espai natural des d’una perspectiva general, atenent a les característiques d’aquestes entitats socials, i en la concreció de cada autor/-a i de cada obra. Northern Catalonia poetry is a corpus that …
J. V. Foix: Avantguarda, poesia i arquitectura. Foix a la V Triennal d’Arquitectura, Milà 1933
2016
L'any 1933, en ple periode feixista, el poeta avantguardista català J. V. Foix (1893-1987) visità amb la seua esposa la V Triennal d'arquitectura de Milà. Es tractava d'un viatge prou llarg que, a més de Milà, inclogué, pel que sabem, ciutats d'Itàlia i de Iugoslàvia, com ara Florència, Trieste, Roma, Venècia i Ljubljana. El motiu del desplaçament era l'assistència a l'XIé Congrés Internacional del PEN-Club que se celebrà en la primavera del 1933 a Dubrovnik (població per al nom de la qual Foix prefería fer servir el nom llatí de Ragusa). Aquell viatge motivà un article específic sobre l'arquitectura de la Triennal al diari "La Publicitat", però també diverses referencies posteriors, tant e…
Qüestió de noms? La 'Commonwealth' literària dels Països Catalans
2021
En el número 65 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre La Commonwealth catalanovalenciana, amb contribucions d'Antoni Furió, Josep Vicent Boira, Agnès Noguera i Diego Lorente, Enric Marín i Joan Manuel Tresserras, Antoni Martí i Faust Ripoll. A més, articles de Joaquim Sempere, Susan Watkins, Francisco Fuster i Enric Senabre, així com, documents de Josep Guia sobre el Consell Democràtic del País Valencià (1975-1976).